Tenim el plaer de comptar amb la participació de la Joana Pedret com a Responsable del Departament de Recursos
Humans i Project Manager del Celler de Can Roca. Amb ella,abordem qüestions sobre els reptes del sector i la gestió del talent
en el sector de la hostaleria.
Una de les primeres qüestions que ens plantegem és respecte a la demanda del sector. Així
doncs, quines són les ocupacions més demandades?
Posicions de base, cambrers/es en el nostre cas, sobre tot.
La visió que ens dóna aquest fet és que es pot promocionar en el sector, perquè la majora de
vacants són de base i això prova que el creixement intern cap a posicions de comandament
intermedi és una pràctica habitual en el sector. Però la realitat és aquesta.
Perquè les posicions de base són les més demandades?
Hi ha dos factors principals, història de la restauració com a sector, sobretot respecte a les
condicions de treball que ofereix. I l’altre el canvi de paradigma vital i laboral que té ara la
societat, estem davant d’una situació en la que les persones prioritzen els valors de la marca o
empresa, i les condicions horàries de conciliació, i de creixement al marge de les condicions
salarials.
La única resposta davant d’aquest context és adaptar-se trobant les fórmules que permetin
donar resposta als serveis, la viabilitat econòmica i de qualitat dels establiments i atendre les
demandes dels equips.
Què podem fer doncs, per donar resposta a aquestes demandes i per atraure el talent
necessari?
En quant a les demandes dels equips que tenim, l’escolta activa és imprescindible. No només
per conèixer què volen sinó també per entendre com es desenvolupen i saber així com
posicionar i gestionar el talent intern.
Per atraure persones que puguin cobrir aquestes posicions, cal oferir possibilitats de
creixement i formació per a la seva professionalització. Disposar d’estructures que permetin
capacitar els equips, al marge del bagatge propi que puguin tenir al incorporar-se.
El segon aspecte que abordem en la trobada és respecte la formació i professionalització
del sector. De quines eines disposeu per a professionalitzar el sector, a través de la
capacitació dels vostres equips?
La capacitació dels equips i la seva professionalització, sempre que es disposi dels recursos
òbviament, és cada vegada més necessària. El nostre cas, el percentatge de contractació de les
persones que han realitzat pràctiques als nostres establiments és altíssim. Oferir una visió
propera de com es desenvolupa un servei, tant a cuina com a sala, i fer-ho passant pels
diferents establiments dels que disposem, fa que coneguin la nostra realitat, les tècniques i
dinàmiques de treball per a poder ser un/a professional “ a la casa”.
És cert però, que tot això comporta una inversió de temps i econòmica per part de l’empresa,
però la clau és entendre-ho així, com una inversió a curt i llarg termini i no només com una
despesa immediata.
Situades les formacions com aspecte rellevant en el sector, en el vostre cas a què
obeeixen? És a dir perquè feu aquestes formacions?
Et podria dir que per tres motius principals, exigències del mercat, exigències dels equips i
voluntat de la casa. Respecte al mercat, la societat canvia i també ho fa en l’àmbit laboral, en
el nostre cas ja sigui per tècniques de cuina, protocols de sala, tècniques de venda -en el cas
del Rocambolesc, ens hi trobem- canvis en la normativa, etc. i cal donar resposta aquests nous
canvis.
En quant als equips, hem d’escoltar-lo per saber on vol créixer, si volen reforçar determinats
aspectes, aprendre’n de nous o perfeccionar coneixements, se’ls hi proporciona.
Quina valoració en faríeu de l’oferta formativa existent?
L’oferta en global és bona i hi ha moltes opcions d’aprenentatge. El que sí diria és que no és
equilibrada. Tenim per una banda formacions universitàries on es proporciona un gran
coneixement teòric sobre el sector i les seves posicions, sobre aspectes de gestió, i en
competències transversals; i per l’altra l’oferta formativa de formacions de grau mig i/o
superior que el que aporten són tècniques de treball sobre el terreny, tant a sala com a cuina.
Caldria doncs, equilibrar la teoria i la pràctica d’ambdues formacions perquè fossin més
complertes.
Per tant, és interessant saber on es vol enfocar cadascú per a escollir de forma adequada entre
aquestes opcions.
En tercer lloc, ens centrem sobre el desenvolupament competencial dels equips de treball.
Quin paper prenen les competències transversals en el vostre sector? Ha canviat la seva visió
en els darrers anys?
Són essencials, de fet ara que parlàvem de formacions no només em referia a formacions
tècniques, sinó també per treballar i enfortir també les competències transversals dels equips.
Sota el meu punt de vista, podríem dir que han passat de no tenir gaire pes o no saber-li posar
el nom a la seva importància a ser imprescindibles. Ens trobem davant un escenari en el que si
vols créixer professionalment, pots ser molt bo o bona a nivell tècnic en la posició que ocupes,
però caldrà per assumir càrrecs de més responsabilitat, un desenvolupament competencial.
Estem parlant de canvis en les condicions del sector, en les formacions, les competències..
Parlem ara de canvis en les ocupacions per l’avenç tecnològic. Considereu que han aparegut
noves ocupacions? Com enfoqueu les tecnologies en el vostre dia a dia?
Et diria que noves ocupacions com a tal no, sí que hi ha hagut canvis en les estructures.
Tasques que abans desenvolupava una sola persona, ara les hem desgranat i professionalitzat i
poden aparèixer noves formes de conèixer o etiquetar aquest llocs de treball però no serien,
per mi, ocupacions noves.
En quant a novetat en les ocupacions però n’hi ha entesa d’una altra manera. Hem incorporat
als nostres equips ocupacions que sí són noves en el sector, però que ja venen d’altres sectors i
per tant són noves per nosaltres. Per exemple, disposar de tècnics/es o especialistes en
màrqueting i/o gestió de xarxes socials és una realitat cada vegada més estesa. L’entorn digital
i com ens hi representem no ho podem obviar, aquesta seria la novetat.
I en quant al dia a dia, sentiu que l’avenç tecnològic en el mercat de treball, pot suposar
una amenaça per als llocs de feina?
En absolut. Ens hem d’aprofitar de la tecnologia per innovar i no per substituir. La petjada
humana en les tasques és imprescindible en la filosofia de la marca, i més en un sector com el
nostre.
Per últim, parlant de novetats. Creus que com a sector tenim, teniu, la capacitat d’atraure
nou talent? Què passa amb l’aspecte vocacional cap a les noves generacions?
Sí, rotund. Tenim capacitat d’atraure talent i de crear vocació. Es pot crear vocació a través de
la vivència. Hem d’entendre que ara les oportunitats laborals són molt diverses i que les
inquietuds individuals poden ser plurals.
El que hem de fer és treballar en base aquesta premissa, i entendre com podem incorporar
aquestes pluralitats dins el nostre sector perquè la persona vulgui créixer i ho entengui com el
seu ofici.
Per això, també és important que una vegada disposem dels equips, dotem les estructures de
figures i protocols de seguiment dels equips i tenir cura dels nostres professionals i totes les
persones amb les que treballem.
Si haguessis de dirigir-te a aquest nou talent, què li diries?
Li diria que el nostre és un sector en creixement continu, i més en el territori que venim, sí que
és cert que pot ser no creix a les velocitats que voldríem, però és indiscutible que no deixa de
presentar oportunitats.
Agrair a la Joana Pedret, permetre’ns compartir espai de treball i reflexió per aproximar-nos a
la realitat del sector i entendre els reptes i reflexions que l’acompanyen. Moltíssimes gràcies al
Celler de Can Roca per aportar-nos la seva visió professional.
Amb aquest article sectorial tanquem el programa Projecta’t a Intermedia després de dues
edicions que ens han permès, amb la col·laboració de totes les empreses participants, conèixer
i entendre el desenvolupament dels entorns productius dels nostres territoris.
Moltes gràcies per fer-ho possible.
