Imagina’t per un moment que, pel simple fet de ser com ets, estiguessis condemnat a una vida de menyspreu i de precarietat o, pitjor encara, de caritat, a ulls de gran part de la societat i de les empreses. Saber que pots aportar molt a la vida d’altres persones, però viure amb l’agònica constatació diària que mai ningú no ho podrà veure perquè, per sobre de tot, ets i seràs una etiqueta que t’han imposat; freda, falsa i inamovible. Imagina’t com seria la teva existència si, per poder progressar, haguessis d’amagar una de les teves característiques congènites, fabricant una façana de normalitat per no haver de carregar amb l’estigma i les implicacions d’aquesta etiqueta. Que la majoria de les persones t’haguessin definit més pel que no pots fer que pel que sí que pots fer.
Encara avui, en ple segle XXI, aquesta és la realitat de part important del 16% de la població mundial que tenim una discapacitat reconeguda. Segurament tens un conegut, un amic o fins i tot un familiar en aquesta situació. Només un 26,9% de les persones amb una discapacitat reconeguda aconseguim la nostra inserció laboral.
Llegeix l’article complet aquí.
Pau Castellví
Responsable territorial d’orientació de la Fundació Intermedia al programa Next Diversitat i Empresa. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat d’Utrecht. Màster en Polítiques Públiques per la London School of Economics i en desenvolupament directiu, intel·ligència emocional i coaching per la EAE/UPC.
