Catalunya es troba en un moment de revisió del seu model educatiu i d’adaptació al sistema integrat de formació professional. Malgrat els avenços, les xifres d’Abandonament Escolar Prematur (AEP) continuen sent elevades i, anualment, el sistema expulsa centenars de joves que queden en una situació de gran fragilitat. En aquest escenari, les Escoles i Centres de Noves Oportunitats (E2O) s’han constituït com un pilar estratègic que garanteix l’equitat i un desplegament aterrat de la Formació Professional (FP) a tot el territori.
L’èxit d’aquest model ha estat tan incontestable que va obtenir el reconeixement institucional necessari en la recent llei de reordenament de l’FP, el que ha facilitat poder fer un pas històric: la redacció d’un decret que n’ha d’establir les bases legals i també garantir la metodologia i el finançament.
El motor de retorn al sistema educatiu
Actualment, Catalunya compta amb una xarxa d’Escoles i Centres de Noves Oportunitats que aconsegueixen reenganxar, cada any, més de 3.500 joves que havien llençat la tovallola. Aquests nois i noies, d’entre 15 i 29 anys, no només tornen a estudiar, sinó que ho fan amb una motivació renovada. Un estudi recent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), indica que l’èxit d’aquest model rau en la seva capacitat per oferir itineraris formatius més llargs i flexibles, que alternen la formació teòrica amb el treball pràctic.
Aquesta metodologia és, precisament, la que serveix de «passarel·la» cap a l’FP. Molts joves que arriben a aquests centres ho fan amb una desvinculació emocional i cognitiva del sistema reglat. Les E2O-CNO actuen com un pont, preparant-los competencialment i emocionalment per accedir a formacions ocupacionals, però també als Cicles Formatius de Grau Mitjà o als Programes de Formació i Inserció (PFI), assegurant que, un cop hi arribin, tinguin les eines per no tornar a abandonar.
Èxit de les Escoles de Noves Oportunitats
L’èxit de les Escoles de Noves Oportunitats no és fruit de l’atzar, sinó d’una «artesania pedagògica» que posa la persona al centre. El model es basa en tres eixos fonamentals que caldria conservar amb cura:
- L’acompanyament subjectiu i la reparació de vincles: Els joves que han patit el fracàs escolar solen portar motxilles de frustració i baixa autoestima. La tasca principal dels docents i tutors —que actuen com a referents positius— és reconciliar el jove amb l’aprenentatge. Sense aquesta «reparació emocional» prèvia, cap formació tècnica és viable.
- Flexibilitat i personalització: Aquí cada alumne construeix el seu propi camí. S’ofereix una estructura formativa altament adaptable als ritmes i interessos de cada individu, permetent-los equivocar-se i rectificar sense ser sancionats pel sistema.
- Model competencial i currículum aplicat: La combinació de teoria i pràctica és indissociable. Revaloritzant la vessant manual, competencial i professionalitzadora, els centres i escoles connecten la formació amb el teixit empresarial del territori, donant un sentit real i immediat a allò que s’aprèn a l’aula.
Una peça clau per al desplegament de l’FP
La nova Llei de Formació Professional aspira a integrar tota l’oferta postobligatòria, i és aquí on les Escoles i Centres integrats de Noves Oportunitats esdevenen claus, uns agents actius del sistema, especialitzats en el pas previ a l’FP Dual o als certificats de professionalitat.
L’arrelament d’aquests centres amb el territori i la seva capacitat per detectar les necessitats de les empreses locals els converteix en l’aliat perfecte per al desenvolupament socioeconòmic de Catalunya. No són només centres educatius; són motors de cohesió social que transformen el «no lloc» dels joves exclosos en un horitzó d’oportunitats laborals dignes. Com diuen els mateixos joves, no són només estadístiques; són milers d’històries que, gràcies a aquest acompanyament personalitzat, han trobat per fi el seu lloc en el món.
Cristina Serrat
Responsable de Formació i Noves Oportunitats
Intermedia
