Feu Vert s’ha consolidat com un dels líders en el sector de l’automoció a Europa, especialitzant-se en l’atenció postvenda i la mobilitat sostenible i referent de la innovació i el compromís amb el sector de manteniment de vehicles. Fundada el 1972, l’empresa ha crescut fins a tenir una presència significativa a Espanya, Portugal i França, amb una xarxa de més de 460 centres i una plantilla de 6.400 treballadors, reconeguda per Forbes com una de les millors empreses per treballar gràcies al seu compromís amb el benestar i la formació dels treballadors.
El seu model es basa en l’oferiment de serveis integrals de manteniment per a automòbils i motocicletes, incloent-hi revisions exhaustives i la venda de productes i accessoris. Tot i la gran feina que realitza l’empresa, forma part d’un sector amb una crisis de talent important, que s’agreujarà en un futur pròxim.
Per conèixer de prop aquesta problemàtica i el model de negoci de Feu Vert, conversem amb Carmen Tortajada, directora del centre de Reus, qui ens donarà una visió més àmplia sobre tots aquests aspectes.
P: Carmen, quines són les ocupacions més demandades en el vostre sector? També, quines són les que reben més candidatures?
R: En el nostre sector, les ocupacions més demandades són les de mecànics i responsables de taller. Crec que aquestes professions s’estan perdent, i això representa un repte per a nosaltres. Pel que fa als venedors, tenim més candidatures disponibles, ja que són perfils que podem formar amb més facilitat. No obstant això, la formació és més complexa quan els candidats no tenen experiència prèvia, especialment en rols més tècnics com el de mecànic.
P: Quines són les competències necessàries que han de tenir els treballadors d’aquestes professions d’alta demanda?
R: Les competències necessàries en el nostre sector varien segons el perfil del treballador, però en general es poden agrupar en dos grans blocs.
D’una banda, per als perfils més tècnics, és imprescindible tenir coneixements sòlids en mecànica, ja sigui pesada o bàsica. Tanmateix, trobar professionals completament formats és complicat. A més, aquests perfils sovint presenten mancances en aspectes transversals com l’idioma o els mètodes de treball, fet que pot complicar la seva adaptació al dia a dia del taller. Per exemple, he vist casos de professionals tècnics que, per dificultats amb l’idioma, no poden desenvolupar plenament les seves funcions, i això acaba impactant en l’organització del treball.
D’altra banda, en el context actual, les habilitats comunicatives i l’atenció al client són essencials, fins i tot per als treballadors més tècnics. Això es complementa amb les competències digitals, com ara l’ús de dispositius com PDAs o ordinadors, que cada cop tenen més pes en les operacions quotidianes.
Un altre punt crític és l’ordre i la neteja en els llocs de treball, una competència que sovint trobem a faltar. Això és especialment rellevant en un sector en constant evolució tecnològica, amb la introducció de sistemes com el gas GLP o els vehicles híbrids i elèctrics, que requereixen aprenentatge continuat.
També hi ha diferències generacionals. Els treballadors més joves solen veure la mecànica com un pas cap a altres professions, com l’enginyeria, i sovint consideren les pràctiques com un tràmit. En canvi, els treballadors veterans, especialment majors de 55 anys, poden tenir dificultats per adaptar-se a les noves tecnologies i als ritmes de treball més àgils.
Finalment, un dels grans reptes és trobar responsables de taller compromesos, amb capacitat de lideratge i esperit d’equip. Aquesta és una figura clau però que cada cop resulta més difícil de trobar, tot i els esforços per fomentar aquests valors dins els equips.
P: Quines són les causes d’aquesta crisi de personal?
R: La crisi de personal en el nostre sector té diverses causes. En primer lloc, els horaris laborals són una de les dificultats principals, ja que sovint hem de treballar els dissabtes i amb horaris partits, cosa que no sempre atrau a possibles candidats.
Per altra banda, el perfil dels nostres treballadors és molt complet i polivalent, ja que hem de fer front a una gran varietat de vehicles i tecnologies. Això implica coneixements en molts àmbits i la capacitat de fer un servei ràpid i eficaç. Tanmateix, la nostra identitat com a auto centres ens posiciona com una alternativa «menys vàlida» respecte als concessionaris, el que genera més exigències i menys reconeixement.
A més, estem presents a moltes plataformes de recerca de feina, incloent-hi portals d’anuncis, ja que hem de buscar personal per tot arreu. Ens trobem amb perfils de treballadors, especialment immigrants, que no tenen els papers en regla i, per tant, no els podem contractar legalment, tot i tenir formació tècnica i experiència, una situació que limita la nostra capacitat de cobrir totes les vacants.
Una altra causa important és la manca de dones al sector, ja que encara existeix una forta etiqueta que associa la mecànica amb una feina exclusivament masculina. Això fa que moltes dones no s’animen a entrar al sector, i les que ho fan sovint es troben amb obstacles addicionals. Sovint no se’ls pren seriosament i han de demostrar molt més per aconseguir el mateix reconeixement que els homes. Aquesta discriminació i els prejudicis existents al sector fan que moltes dones, tot i tenir il·lusió per treballar-hi, decideixin no entrar-hi.
P: Quines estratègies utilitzeu per solventar tots aquests desafiaments amb els que us trobeu?
R: Una de les iniciatives més importants que tenim a Feu Vert és l’escola Feuvert, un programa de formació específic per a les noves contractacions. Els primers dies al centre, els treballadors aprenen els coneixements bàsics i passen formacions de seguretat i salut laboral (PRL). Així, per evitar que adquireixin hàbits erronis, els enviem durant cinc dies a Madrid per rebre una formació molt completa i pràctica (amb un 80% de pràctica i un 20% de teoria). D’aquesta manera, quan arriben als nostres autocentres, ja dominen els coneixements bàsics, i això facilita molt la seva integració i el seu aprenentatge continuat.
Pel que fa a les dones, el sector segueix sent complicat, sobretot per temes de conciliació familiar. Tot i que la nostra empresa treballa per millorar aquest aspecte, els horaris rígids i les responsabilitats familiars tradicionals per a les dones són un obstacle important. Tot i això, estem fent esforços per adaptar-nos a les seves necessitats, però la naturalesa del sector encara representa un repte.
Finalment, considerem que cal fer una millor promoció de la professió als instituts. Hem de conscienciar els joves de la importància de la feina i del fet que és essencial comptar amb personal qualificat en sectors com aquest. A Feu Vert, invertim molt en la formació contínua dels nostres treballadors, perquè creiem que és la clau per afrontar els reptes i garantir la qualitat del servei.
P: Com impacta la innovació tecnològica en els perfils professionals del vostre sector?
R: Amb l’augment dels vehicles híbrids, elèctrics i els que funcionen amb Gas GLP, els nostres treballadors han d’adaptar-se a les característiques específiques d’aquests vehicles. Abans, les mecàniques eren més simples, amb motors dièsel i sense plom, però ara, amb la varietat de motors i tecnologies, les capacitats dels nostres treballadors han de seguir aquestes noves tendències. No obstant això, trobar mecànics formats en aquests tipus de motors és gairebé impossible, i això genera grans dificultats per cobrir les necessitats dels nostres clients.
A més, els equips de diagnòstic de vehicles són cada vegada més electrònics, i les llicències per utilitzar aquests equips són molt cares. Això representa un altre obstacle a l’hora d’actualitzar les nostres infraestructures.
Per altra banda, la introducció de vehicles elèctrics també genera pors en termes de seguretat laboral. Tot i que amb la prevenció es poden minimitzar els riscos, això fa que encara menys persones s’atreveixin a treballar amb aquests vehicles. La manca de professionals formats específicament per a aquests cotxes és un repte important, i hi ha molts centres multimarca que no tenen els recursos necessaris per treballar-hi, de manera que acaben gestionant aquests vehicles.
P: A nivell d’organització del treball, quins canvis hi ha hagut?
R: Amb el pas del temps, s’ha anat generant una demanda per part dels treballadors de reduir les hores laborals i augmentar els sous. Tanmateix, a la nostre empresa, això no és factible, ja que tenim un horari d’obertura de 9 del matí a 9 del vespre. Aquest fet, no ens permet adaptar-nos a les noves exigències laborals. A més, amb plantilles reduïdes i una alta demanda de velocitat en el servei, no podem oferir les condicions laborals que molts treballadors volen.
Els centres més grans poden alternar torns i organitzar millor els horaris per adaptar-se a aquestes demandes, però nosaltres, com a centre petit amb només 9 persones a la plantilla, no tenim la flexibilitat per fer-ho.
Tot i així, en el meu cas, he aconseguit millorar les condicions laborals dels meus treballadors. He establert un horari que els permet gaudir d’un dia lliure entre setmana, així com del diumenge complet i la tarda de dissabte, la qual cosa afavoreix notablement la conciliació laboral i personal. Aquestes mesures busquen equilibrar les exigències laborals amb el benestar dels empleats, millorant la seva qualitat de vida.
A més, intentem reduir la jornada laboral en casos de paternitat, tot i que la nostra amplitud horària, amb l’horari tan extens, ens dificulta ser tan flexibles com ens agradaria.
P: Consideres que l’oferta formativa actual és adequada a les necessitats que hi ha?
R: No, la formació actual és insuficient. Als cicles formatius s’ofereix molta teoria, però els alumnes que venen de pràctiques sovint tenen coneixements molt limitats. La manca de formació pràctica és un problema clau; la formació teòrica es limita sovint a memoritzar informació que després no poden aplicar en la realitat del treball. Això fa que els joves no aprenguin el que realment necessiten per desenvolupar-se en la professió per la qual s’estan formant.
A més, no es donen coneixements essencials d’altres àmbits com la neteja i l’ordre en el lloc de treball, aspectes que són fonamentals per a la seguretat i l’eficiència del treball. Les pràctiques, que haurien de servir per aprendre de manera més aplicativa, en el nostre sector, amb 400 hores de pràctiques, no són suficients per adquirir ni els coneixements bàsics. Crec que les formacions haurien d’incloure molta més pràctica per preparar els alumnes de manera més efectiva per la feina real.
Agraïm a Feuvert, i en concret a Carmen Tortajada, per la seva participació en el Projecta’t. La seva aportació ens ha permès entendre millor els reptes del sector i les estratègies per formar professionals qualificats i millorar les seves condicions laborals. Gràcies per compartir aquest espai amb nosaltres i per mostrar el vostre compromís amb el desenvolupament del sector.
El programa Projecta’t és subvencionat pel Consorci per a la Formació Contínua de la Generalitat de Catalunya i pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).
